MANUAL D'INICIACIÓ A UNIX

Recursos Informàtics & Universitat Rovira i Virgili

CONTINGUT

Entrada i sortida del sistema. Algunes comandes Unix: passwd - Canviar la clau personal d'accés al sistema. date - Data del sistema. who - Qui hi ha al sistema ?. mesg - Acceptant o rebutjant missatges d'altres usuaris. echo - La comanda de la shell per treure missatges per pantalla. man - Cercar informació dins del sistema. news - Informació a l'abast de tothom. mail - Enviar i rebre missatges des d'una màquina UNIX. lp - Impressió al sistema. bdf - Consulta de l'espai de disc. du - Quant ocupa el meu directori ?. bc - Una calculadora matemàtica ?.

- Sistema de fitxers.

Directoris. Pathnames. Comandes de manipulació de directoris: pwd - On estic ara realment ?. ls - Quins fitxers hi ha aquí ?. cd - Movent-se per l'arbre de directoris. mkdir - Creació de directoris. Organitzant el nostre espai. rmdir - Esborrant directoris

- Manipulació de fitxers.

Comandes: cat - Veient el contingut d'un fitxer. Concatenació de fitxers. pg - Examinar fitxers a pantalla complerta. more - Com limitar l'estandard output a la nostar pantalla. head - Mirar le n primeres línies d'un fitxer. tail - Mirar les n darreres línies d'un fitxer. paste - Concatenació de línies de fitxers. cp - Copiar fitxers. mv - Renombrar fitxers. ln - Creació d'enllaços entre fitxers. rm - Esborrar fitxers. Propietaris, grups i permisos: chown - Canviant el propietari d'un fitxer. chgrp - Canviar el grup d'un fitxer. chmod - canviar el permissos d'un fitxer.

- Metacaràcters i Caràcters especials.

Expresions regulars: ? - Substitució per qualsevol caràcter * - Substitució per més d'un caràcter [-] - Substitució per un conjunt de caràcters Caràcters especials: < - Redireccionant l'estàndard input > - Redireccionant l'estàndard output 2> - Redireccionant l'estàndard error $ - Execució de comandes | - Redireccionat l'output d'una comanda com a input d'una altra \ - Com ficar un metacaràcter com a caràcter, sense el seu significat especial

- L'editor Vi.

Introducció al editor vi. Comandes per a afegir text. Comandes de control del cursor. Comandes per a modificar text. Comandes per a esborrar text. Cerca de text. Cerca i substitució. Copiar i moure text. Altres comandes. Assignació de les opcions ex. Manipulació del fitxer. Sortida del vi.

- Shell.

Variables d'entorn. Algunes comandes de la shell: find - Cercar fitxers dins l'arbre de directoris. ps - Quins processos estan corrent. kill - Senyals al sistema per tal d'interrompre processos. Un exemple: Korn shell. Pseudònims. Edició de línies de Comandes. Acabament del nom d'un fitxer. Història d'una comanda. ( Programació de la shell. )

- Redireccionaments.

Redireccionament de l'entrada de dades. Redireccionament de la sortida de dades. Redireccionament dels errors. Redireccionament total. Filtres: cat - Copiant contingut de fitxers. Concatenant fitxers. sort - Ordenació del contingut de ftxers. grep - Cerca de cadenes dins de fitxers. wc - Comptabilitat de caracters i linies dins d'un fitxer.

- Pipelines.

La pipe (|). Altres filtres útils: tee - Poder passar una pipe i a més a més redireccionar el contingut ?. cut - Retallant l'informació que ens interesa. sed - Copiant fitxers a la sortida estàndard, amb format. pr - Imprimint un fitxer a la sortida estàndard amb format.

- Multitasking.

Introducció. Execució de comandes en forma batch: at - Execució de comandes programades en un cert moment. batch - Encuar comandes per ser executades quan el sistema ho permeti. nice - Execució amb prioritat variada. nohup - Executar una comanda sense interferéncies de "hangups", "logouts" i "quits" & - Execució de programes en background. Control de comandes batch: jobs - Treballs encuats. bg - Treballs en background. fg - Treballs en foreground. kill - El.liminar treballs en background. Execució repetitiva de comandes a una hora determinada.

- Utilització dels dispositius de backup.

Introducció a les unitats de backup. Algunes comandes de backup: cpio - Copy file archives in and out. tcio - Command Set 80 cartridge tape Utility. tar - Tape file archiver.

- Utilització de la xarxa.

Fitxers interesants. Utilització de terminals virtuals. telnet - Emulació de terminal. Connexió remota a un host. rlogin - Connexió a un host remot amb un mateix usuari. Transferència de fitxers. ftp - Transferència de fitxers. Altres comandes de xarxes: ruptime - Mostrar l'estat d'una màquina remota. rwho - Mostrar el usuaris connectats a una màquina remota.

INTRODUCCIÓ AL HP-UX.

1.1.- ENTRADA I SORTIDA DEL SISTEMA.

Per entrar al Sistema Unix, es necessita un identificador d'entrada o nom d'usuari (login) que pertany a un compte, i una paraula clau (password). L'identificador d'entrada l'assigna l'administrador del sistema, mentre que la paraula clau l'elegeix cada usuari. ( Encara que inicialment la pot assignar l'administrador. ) La paraula clau ha d'estar formada per no menys de 6 caràcters, dels quals ha d'haver com a mínim dos alfanumèrics i un numèric. Quan el sistema ens demana el LOGIN ( o USER ) hem d'entrar el nostre nom d'usuari, i prémer <ret>. A continuació, si és la primera vegada que entrem en el nostre compte, el sistema et demanarà que entris la paraula clau, una vegada entrada prémer <ret>, el sistema ens demanarà la verificació de la paraula, si l'has escrita les dues vegades igual, te l'acceptarà i et torna a demanar el login i a continuació la password. Si no l'havies escrit bé no te l'acceptarà però et tornarà a demanar que l'entris. Una vegada dins del sistema després d'aparèixer uns quants missatges, apareixerà un $, això és el prompt de la shell indicant que la màquina està operativa i que està esperant l'entrada de comandes. En cas de que ens hagi arribat algun mail, el sistema ens informarà, igual que ens informa si hi han notícies ( news ) noves al sistema (notícies que no has llegit). Per sortir del sistema es pot fer de varies maneres, la més normal, és posant exit i prement <ret>, una altra forma es prement <crt>-d i <ret>. NOTES Mentre estem entrant al sistema, la tecla # actua com la tecla de backspace, i la tecla @ esborra la línia sencera. El Unix és case sensitive, això vol dir que diferencia les majúscules de les minúscules.

1.2.- ALGUNES COMANDES DEL UNIX.

$ passwd Ens permetrà modificar la nostra paraula clau. $ date Ens dóna la data i hora del sistema. $ who Ens diu quins usuaris estan treballant. $ who am i Ens diu quin usuari sóc. $ whoami Informa del identificador de l'usuari actual. $ write nom_usuari [nom_usuari ... ] Enviarem un missatge a nom_usuari, després d'escriure el nom de l'usuari prement <ret> ens permet entrar el missatge que vulguem, cada vegada que premem <ret>, . Quan ja no tinguem res a dir, per finalitzar farem <crt>-d. Per que el write sigui executat, es neces- sari que la persona a la que escrivim estigui en aquell moment dins del sistema. $ mesg [y|n] Permet o prohibeix l'escriptura de missatges al teu terminal. $ echo cadena Visualitza la cadena pel teu terminal. $ man -k paraula_clau Ens dóna informació sobre quines són les comandes en que apareix la paraula clau. $ man comanda Ens donarà informació sobre la comanda. $ news [-a] [-n] [-s] Visualitza les notícies noves, si escrivim news -a, ens donarà totes les notícies, ja siguin noves o velles. $ mail Informa de si tenim correspondència. $ mail nom_usuari Envia correspondència a nom_usuari. $ elm Electronic Mail Reader $ mailx Mail portat a una interfícies gràfica. $ mailx nom_usuari. La comanda mail es pot veure com una aplicació,és estandart a tots els UNIX, una vegada dins del mail ens mostra l'últim missatge que tenim, posant un ? ens donarà les possibles opcions que tenim. Entre d'altres hi ha: x, q per sortir del mail sense modificar res, + i - per anar al següent i al anterior, d per esborrar el missatge visualitzat, ... Per enviar un missatge a un altra usuari, es pot utilitzar la comanda mail nom_usuari, després de prémer <ret> hem d'entrar el missatge, per finalitzar-lo hem de posar <crt>-d. Una forma millor d'enviar missatges és utilitzant l'elm, aquesta però no és estandart de l'UNIX, és una aplicació del HP-UX. Si cridem el elm utilitzarem el sistema de missatgeria, mitjançant menús i tecles de funció. El mailx és molt semblant al mail. $ lp [-d impresora] [ opcions ] nom_fitxer [nom_fitxer ... ] Aquesta comanda ens envia els fitxers a l'impresora, si no indiquem cap impresora ho fa a l'impresora que tenim per defecte. Posant-li les opcions -onb ens treurà el llistat sense capçalera, això és útil si estem controlant l'impresora que utilitzem. Això es així sempre que imprimim textos ascii. Les opcions són una mica diferents si imprimim dibuixos. $ bdf Ens mostra com està l'ocupació de disc. $ du [opcions] directori Ens mostra l'ocupació de disc del directori, ens ho mostra en unitats de 512 bytes, es a dir, mig kbyte. Si posem l'opció -s ens mostra sols el total del directori demanat. $ bc Crida a la calculadora.

SISTEMA DE FITXERS.

El sistema de fitxers és la forma que té el sistema operatiu d'organitzar la seva informació. El Unix té un sistema de fitxers jeràrquics en forma d'arbre in- vertit, on cada entitat de l'arbre és o be un directori o be un fitxer.

2.1.- DIRECTORIS.

Els directoris són estructures que contenen altres directoris o fitxers. Alguns dels directoris més importants de l'Unix són els següents: / (root), directori arrel de l'arbre de directoris. /bin directori que conté algunes comandes executables del Unix. /usr directori de treball del HP-UX. /usr/bin directori on trobem els executables de treball. /usr/local directori on trobarem directoris que contenen comandes desenvolupades de forma local. /usr/lib directori on hi han les llibreries necessàries pels llenguatges de programació i demés aplicacions. /usr/mail directori que actua com a bústia de correus. /etc directori on hi han implementades la majoria de comandes administratives. /dev directori on trobem tots els dispositius del sistema, tals com discs, cintes, impresores i terminals. /tmp directori temporal. /users directori que conté tots els directoris dels usuaris. /scratch En el sistema HP tenim un directori de scratch, que normalment esta muntat de forma remota a altres equips HP de la divisió. En cada directori hi tenim dos directoris especials: . : És el directori actual. .. : És el directori pare.

2.2.- PATHNAMES.

El pathname és una llista de noms de directoris (i possiblement, al final un nom de fitxer) que indica el recorregut per anar des d'un directori determinat a un altre. Els pathnames s'utilitzen per a especificar un lloc únic dins del sistema de fitxers. Hi han dos classes de pathnames: el pathname absolut i el pathname relatiu. El pathname absolut, sempre comença a cercar per l'arrel del sistema de fitxers, ens donen doncs l'ubicació absoluta respecta al directori arrel, es coneixen perquè sempre començaran per /. El pathname relatiu, cerca a partir del actual directori de treball, ens dona doncs l'ubicació relativa respecta al directori actual de treball, mai pot començar amb /. Aquest pathname es pot limitar a ser un nom de fitxer o directori. (En aquest cas cercarà dins del directori actual). Exemples de pathname. Pathnames absoluts: / /users /usr/bin /users/pepe/nou Pathnames relatius: . .. nou ../maria/joc ./nou ../../usr/bin

2.3.- COMANDES DE MANIPULACIO DE DIRECTORIS.

$ pwd Informa del pathname absolut del directori actual. $ ls [-opcions] [pathname] Llista el contingut d'un directori. $ ll [-opcions] [pathname] Llista el contingut d'un directori amb els seus atributs, que són: classe de fitxer mode n d'enllaços propietari tamany en bytes data de modificació nom $ lsf [-opcions] [pathname] Llista el contingut d'un directori afegint darrera de cada nom un * si és un fitxer executable, un / si es un directori i res si és un fitxer ascii. Algunes de les opcions més útils que es poden afegir són: -a llista tots els fitxers del directori inclosos els que comencen per un punt "." (Aquests són els fitxers de configuració, alguns d'ells els explicarem més endavant). -R llista els fitxers de forma recursiva, llista els fitxers dels subdirectoris del directori demanat. -u Ens dóna la data de l'últim accés al fitxer... NOTA: (Per defecte agafem el . com a pathname (directori actual)). $ cd [pathname] S'utilitza per a canviar de directori, ens posem al directori assenyalat pel pathname, si no en posem cap, anem al nostre directori d'entrada al sistema ( /users/login_name ). $ mkdir [pathname] Crea un directori anomenat pathname. Exemple $ mkdir /users/pepe/nou Ens crearà un directori que es dirà nou i estarà situat a /users/pepe. Quan creem un directori, automàticament ens crearà dos directoris dins d'aquest, el punt (.) i el punt punt (..). $ rmdir [pathname] Esborra el directori assenyalat per pathname, el directori ha d'estar buit, si no ens dóna un error.

MANIPULACIO DE FITXERS.

Un fitxer és una sèrie de dades que generalment tenen els següents atributs. - Classe d si és un directori, - si és un fitxer, l si està enllaçat simbòlicament a un altre fitxer c si es un dispositiu de caràcter b si és un dispositiu de bloc - Permisos r permís de lectura w permís d'escriptura x permís d'execució Amb els permisos es crea el mode del fitxer que serà l'unió dels permisos del propietari, els permisos del grup i els permisos dels demés usuaris. - Nombre d'enllaços Nombre d'enllaços al fitxer. - Propietari i Grup Informació del propietari i grup del fitxer. - Tamany en bytes del fitxer. - Data de l'última modificació. - Nom del fitxer.

3.1.- COMANDES.

$ cat [fitxer...] Veure el contingut d'un fitxer, si no posem cap nom de fitxer, espera una entrada de dades finalitzada amb <crt>-d. $ pg [fitxer...] $ more [fitxer...] Veure el contingut d'un fitxer, però a diferencia del cat, aquests ens mostraran una sola pàgina i es quedaran en espera d'una entrada. Si posem un espai ens passarà una pàgina, si premem <ret> ens mostrarà la següent línia i si posem 'q' acabarà. $ head [-N] fitxer Ens mostra les N primeres línies del fitxer, si no posen cap N ens mostra les 10 primeres. $ tail [-N] fitxer Ens mostra les N últimes línies del fitxer, si no posen cap N ens mostra les 10 últimes. $ paste fitxer1 fitxer2 Ens concatena de forma horitzontal el fitxer1 amb el fitxer2. $ cp fitxer [fitxer....] destí Copia fitxers. $ mv fitxer [fitxer....] destí Canvia el nom dels fitxers. $ ln fitxer [fitxer....] destí Crea un nom duplicat del fitxer o directori. En aquestes tres comandes, si el destí es un directori, es poden especificar més d'un fitxer, que posarà dins del directori destí especificat. $ rm [-irf] fitxer [fitxer....] Esborra fitxers, si posem l'opció -i ens demanarà confirmació per cada fitxer abans de esborrar-lo, si posem l'opció -r ens esborrarà recursivament el contingut del directori especificat en la línia de comanda i l'opció -f ens força al esborrat dels fitxers especificats.

3.2.- PROPIETARIS, GRUPS I PERMISOS.

Per un mateix fitxer, tenim tres classes d'usuaris: user El que ha creat el fitxer. group Els usuaris que pertanyen al mateix grup del creador. others Qualsevol altra usuari. El propietari d'un fitxer pot : * Modificar la possessió del fitxer (user del fitxer), amb la comanda chown propietari_nou nom_fitxer. * Modificar el grup al que pertany el fitxer amb la comanda chgrp grup_nou nom_fitxer. * Modificar els permisos del fitxer amb la comanda chmod mode fitxer [fitxer...] El mode d'un fitxer es calcula de la següent manera: MODE USER GROUP OTHER rwxr-xr-- -------------> rwx r-x r-- 111 101 100 Fem l'interpretació binària 7 5 4 chmod 754 fitxer Els permisos sobre el fitxer queden: usuari: tots els permisos. grup : permís de lectura i execució. altres: permís de lectura. Una altra manera de modificar els permisos de forma més senzilla és: chmod +r fitxer Tothom tindrà permís de lectura sobre el fitxer. chmod -x fitxer Ningú tindrà permís per executar el fitxer. chmod go-w fitxer Trèiem el permís d'escriptura sobre el fitxer als membres del nostre grup i als demés. AVISOS: 1) Tots els directoris en el pathname complert d'un fitxer han de tenir permís d'accés per tal que el fitxer sigui accessible. 2) Per a protegir un fitxer, hem de treure el permís d'escriptura d'aquest fitxer i el del directori on estigui. 3) Solament el propietari del fitxer o el superuser poden modificar els atributs de possessió o de grup del fitxer.

METACARACTERS, CARÀCTERS ESPECIALS I EXPRESSIONS REGULARS.

4.1.- EXPRESSIONS REGULARS.

En Unix, al igual que en qualsevol sistema operatiu, hi han uns caràcters que tenen un sentit especial, a l'hora de fer matching amb els noms dels fitxers (de generar els noms dels fitxers). Aquests caràcters són: ? Es substituirà per un sol caràcter. * Es substituirà per varis caràcters. [classe] Indica que tenim una classe de caràcters per a fer la substitució. Per exemple els tipus de classes que podem tenir són: [aA] La classe formada per a minúscula o per a majúscula. [a-z] La classe formada per una lletra minúscula. [!t] La classe formada per totes les lletres excepte la t. [!a-c] La classe formada per totes les lletres menys la a, b i c. D'aquesta manera podem tenir les següents expressions: a?.* Són el conjunt de paraules que comencen per a, els segueix un caràcter qualsevol, un punt i qualsevol cosa. ab[1-5] Són el conjunt de paraules que comencen per ab i els segueix un nombre del 1 al 5. [a-zA-Z]1* Són el conjunt de paraules que comencen per una lletra, (ja sigui en majúscules o en minúscules) la segueix un 1 i després qualsevol cosaPer exemple la paraula b1 estaria inclosa dins de l'última classe.

4.2.- CARÀCTERS ESPECIALS

Els caràcters especials del Unix dels que ja hem vist la seva utilització són: ? [ ] * S'utilitzen com ja hem vist per la generació de noms de fitxers. espai en blanc Utilitzat com a delimitador d'arguments en la línia de comandes. Els caràcters especials que no hem vist, però que veurem més endavant són: < > 2> >> 2>> S'utilitzen pel redireccionament. $ S'utilitza per substitució de variables. ` S'utilitza per a forçar l'execució d'alguna comanda. | S'utilitza per a pipelines. Tenim tres formes de modificar el significat dels caràcters especials : \ Qualsevol caràcter que el segueixi ha perdut el seu significat especial. ' Qualsevol caràcter entre cometes simples, perd el seu significat, l'únic que no el perd és la cometa simple. " Qualsevol caràcter entre cometes dobles, perd el seu significat, excepte el símbol $ quan sigui per substitució de variable, les cometes dobles, el \ i el `. Es pot utilitzar el \ per evitar el significat especial de " o de $.

L'EDITOR VI.

5.1.- INTRODUCCIO AL EDITOR VI

Per editar un fitxer en vi es fa: vi nom_fitxer En vi tenim tres modes diferents de treball: - MODE COMANDA : Qualsevol cosa que s'escrigui s'interpreta com un comanda. - MODE INPUT : Qualsevol cosa que s'escrigui s'interpreta com una entrada al fitxer. - MODE EX : Qualsevol cosa que s'escrigui es veu com una comanda executable. Quan entrem en el vi, entrem en mode comanda. Des d'aquest mode es pot passar a mode input mitjançant varies comandes, generalment per afegir o modificar text. Una vegada en mode input es passa al mode comanda prement la tecla <esc>;. Per a passar al mode ex hi han varies comandes, que comencen generalment per : / ? El vi té una única sintaxi del mode comanda que és la següent: [comptador] verb [comptador] [objecte] La part més difícil és aprendre els verbs, ja que els objectes són molts senzills, basicament, qualsevol comanda que controli el cursor es pot usar com un objecte d'una comanda vi. (Això ja ho veurem més endavant.). El comptador el que fa es repetir la comanda tantes vegades com s'indiqui.

5.2.- COMANDES PER AFEGIR TEXT. (passen a mode input)

a Afegeix text després del cursor. i Afegeix text abans del cursor. o Obre una línia sota de la línia actual. O Obre una línia damunt de l'actual.

5.3.- COMANDES DE CONTROL DEL CURSOR. (no passen a mode input)

h, <- Es mou un caràcter cap a l'esquerra. j, | Es mou una línia cap a sota. k, | Es mou una línia cap a dalt. l, -> Es mou un caràcter cap a la dreta. G Va al final del fitxer. nG Va a la línia n del fitxer. w Va al principi de la següent paraula. b Va al principi de la paraula anterior. e Va al final de la següent paraula. (Les tres comandes anteriors en majúscules, fan el mateix ignorant els signes de puntuació.) L Va a l'última línia de la pantalla. M Va a la línia del mig de la pantalla. H Va a la primera línia de la pantalla.

5.4.- COMANDES PER A MODIFICAR EL TEXT

rX Substitueix el caràcter actual per X. Les següents comandes ens passen a mode input. R Passa a mode substitució. c objecte Canvia el objecte especificat, per exemple: cw Substitueix fins al principi de la següent paraula. cG Substitueix fins al final del fitxer. cc Substitueix tota la línia.

5.5.- COMANDES PER A ESBORRAR TEXT

x Esborra el caràcter del cursor. n d objecte Esborra l'objecte especificat n vegades, per exemple: dw Esborra fins al principi de la següent paraula. dd Esborra tota la línia. ndd Esborra n línies a partir de l'actual. d/pattern Esborra tot el text des del cursor fins a la primera ocurrència del pattern.

5.6.- CERCA DE TEXT

/ text Cerca el text. / ^ text Cerca el text al principi de una línia. / text $ Cerca el text al final de una línia. ? text Cerca el text cap al començament del fitxer. Per continuar en la cerca del text especificat s'escriu n si es en el mateix sentit o N si es vol que es vagi en sentit contrari. Podem agafar expressions regulars per a realitzar la cerca d'un text. % Cerca cap al començament del balancejat ( ) [ ] { }. : set ic Fa que no es diferenciïn entre majúscules o minúscules durant la cerca d'un text. : set noic Canvia l'opció anterior.

5.7.- CERCA I SUBSTITUCIÓ (Comandes en mode ex)

:1,$s / text_antic / text_nou / g Canvia cada ocurrència del text antic, per text_nou en tot el buffer (fitxer). :m,ns / text_antic / text_nou / Canvia la primera ocurrència de text_antic, per text_nou des de la línia m fins a la n; Si acabem la línia de comanda amb una g, llavors ens modificarà totes les ocurrències de text_antic per les de text_nou que apareguin entre les línies m i n.

5.8.- COPIAR I MOURE UN TEXT

n d objecte Esborra n objectes deixant-lo en un buffer sense nom. n y objecte Copia n objectes des d'un buffer sense nom. P Posa el contingut d'un buffer sense nom al text després del cursor. p Posa el contingut d'un buffer sense nom al text abans del cursor. Si el buffer sense nom, conté línies senceres, la comanda p o la P obrirà una línia sota o damunt de la línia actual. Tenim 26 buffers amb nom que van des de la a fins a la z. Per a utilitzar un buffer sense nom, hem de posar "nom_buffer comanda, per exemple : "a6dd Ens esborra 6 línies començant inclosa l'actual i les posa al buffer a.

5.9.- ALTRES COMANDES

u Desfà l'últim canvi en el text. U Desfà tots els canvis efectuats en la línia actual. . Repeteix l'últim canvi en el text. J Uneix la línia següent a la línia actual.

5.10.- ASSIGNACIÓ DE LES OPCIONS DE EX

:set all Mostra les opcions establertes actualment. :set opció Assigna l'opció. :set noopció Desassigna l'opció. Per exemple: set nu Fa que l'editor ens mostri el número de la línia. set nonu Elimina l'opció anterior. set showmode Ens indica quan estem en mode input.

5.11.- MANIPULACIO D'UN FITXER ( Comandes del mode ex )

:r nom_fitxer Llegeix el fitxer nom_fitxer en el buffer. :e nom_fitxer Edita el fitxer nom_fitxer, buidant el buffer actual. :w >> nom_fitxer Escriu el buffer i ho afegeix al fitxer nom_fitxer. :M, Nw nom_fitxer Escriu des de la línia M fins a la N des del buffer al fitxer nom_fitxer.

5.12.- SORTIDA DEL VI

Una vegada estem en mode ex fem: :w [nom_fitxer] Escriu el buffer en el fitxer anomenat nom_fitxer. :q Surt del vi sense gravar el buffer. :wq Surt del vi gravant el buffer. :wq! Surt del vi obligant a escriure el buffer :q! Sortida immediata, no es graven els canvis, ens demanarà el ! sempre que haguem fet canvis al buffer i no els vulguem gravar.

SHELLS.

La Shell és un intèrpret de comandes de línia. La shell realitza entre d'altres les següents funcions:
- Genera els noms del fitxers a partir dels metacaràcters. - Maneja la redirecció de les E/S i dels pipelines. - Realitza la substitució de comandes. - Executa la comanda

6.1.- VARIABLES DE L'ENTORN

Les variables de la shell poden estar en dos àrees de memòria, en l'àrea local de dades i en l'entorn. Les variables que estan en l'entorn són accessibles des de qualsevol punt, mentre que les variables que es troben en l'àrea local de dades solament són accessibles per la shell. Una variable local es pot portar al entorn mitjançant la comanda export. Algunes variables de l'entorn que es defineixen per a cada usuari són: HOME Defineix el directori de treball original. Es el directori per defecte utilitzat per el cd. PATH Defineix el path de cerca en execució. PS1 Defineix el prompt de la shell principal. PS2 Defineix el prompt de la shell secundari. TERM Defineix la classe de terminal. Si volem veure el valor de totes les variables de la shell podem fer set, si solament volem veure el valor de les variables de l'entorn es pot executar la comanda env, i per a veure el valor d'alguna variable es pot fer: $ echo $variable Amb això ens apareixarà en pantalla el valor de la variable.

6.2.- ALGUNES COMANDES DE LA SHELL

find llista_path expressió Realitza una cerca ordenada a traves del sistema de fitxers, llista_path és una llista de directoris a cercar, expressió especifica el criteri i les accions de la cerca. Per exemple: find / -name nom_fitxer -print find . -name *ab* -print Busca els fitxers en el directori actual, que contenen ab en el seu nom i els escriu per pantalla. ps Informa dels processos associats al teu terminal. ps -u log_name Informa dels processos de login_name. ps -ef Informa de tots els processos del processador. NOTA: La comanda ps gasta molta CPU, amb lo que no és aconsellable fer-la massa sovint ja que farà que el sistema vagi més lent. kill identificador_procés Ens finalitza de forma forçada el procés i tots els seus descendents. Si després de fer això el procés no s'ha mort, podem provar de posar: $ kill -9 ident_procés. Amb això segur que es morirà.

6.3.- KORN SHELL

La korn shell és la shell en la que entren els usuaris del sistema, en general existeixen a més : sh i la csh. Quan entrem en la ksh, s'executa el fitxer .profile que és el que ens configura el nostre entorn. La ksh és la més complerta de les shells, ens ofereix: - Pseudònims - Edició de línies de comandes - Acabament dels noms dels fitxers - Història de la comanda.

6.4.- PSEUDÒNIMS

Els pseudònims són un mètode que ens permet abreviar les línies llargues de comandes o crear comandes noves. alias [paraula_nova [= 'cadena' ]] Per crear un alias. unalias [nom_pseudònim] Per desfer l'alias. Per exemple: $ alias go ='cd /scratch2/direc '

6.5.- EDICIÓ DE LÍNIA DE COMANDES

La ksh ens dóna un editor de línies que es semblant al vi, amb moltes restriccions (sols funcionen les comandes de línia) entrem en mode input, i si volem anar al mode comanda hem de prémer <esc>. utilitzem les comandes vi per editar i premem <ret> per executar. NOTA: No utilitzis les tecles de fletxes per a situar-te sobre el caràcter a editar, no funcionen.

6.6.- ACABAMENT DEL NOM D'UN FITXER

Escrivim part del nom d'un fitxer i prement <esc> <esc>, fem que la shell l'acabi. Si la shell respon amb un !pip! llavors significa que es incapaç d'acabar-lo, ja que té dues o més opcions. $ /bin/mk <esc> <esc> $ /bin/mk <esc> = Veurem les opcions possibles. $ /bin/mkd <esc> <esc> Si volem executar-lo prement <ret>, si volem editar-lo hem de fer <esc> i utilitzar les comandes d'edició de línia del vi.

6.7.- HISTÒRIA D'UNA COMANDA

La ksh també ens guarda la història de les comandes que hem executat, en un fitxer anomenat .sh_history, de forma que si volem tornar a executar una comanda ja executada, la podem fer present fent <esc> i prement la k o la j per anar endarrera o endavant respectivament. En aquest punt la podem editar i quan vulguem prement <ret> l'executarem.

6.8.- PROGRAMACIO DE LA SHELL

La ksh té un llenguatge propi per a programar, això és útil, quan hi han un conjunt d'instruccions que volem executar, però algunes d'elles depenen d'una entrada o d'un resultat de l'execució de la comanda prèvia. Per a fer això podem crear-nos un fitxer de comandes. Aquest llenguatge (molt semblant al llenguatge C), és un autèntic llenguatge de programació, en el sentit que inclou instruccions de lectura, bifurcacions, bucles i control de senyals. ( Les senyals són enviades als processos en execució, i són generades quan es produeixen determinades condicions en el sistema.) Quan programem en aquest llenguatge, podem utilitzar qualsevol comanda de sistema sense fer-li cap indicació, i serà la shell, la que actuarà com a intèrpret de comandes. (Es doncs un llenguatge interpretat, no compilat.) NOTA: Una vegada tenim el fitxer de comandes, hem d'indicar-li que aquest fitxer és executable, això com ja hem vist anteriorment es pot fer de la següent manera: $ chmod +x nom_fitxer_comandes

REDIRECCIONAMENTS I FILTRATGE.

En Unix podem redireccionar les entrades, les sortides i el fitxer on deixem els possibles errors que s'hagin anat produint.

7.1.- REDIRECCIONAMENT DE L'ENTRADA

Qualsevol comanda que llegeixi la entrada des de teclat (standart input), la podem redireccionar, perquè agafi l'entrada des d'un fitxer. La forma de fer-ho es posant: $ comanda < nom_fitxer Per exemple: $ mail nom_usuari < nom_fitxer

7.2.- REDIRECCIONAMENT DE LA SORTIDA

Podem redireccionar la sortida de qualsevol comanda que ens tregui el seu resultat per la pantalla (standart output) de la següent forma: $ comanda > nom_fitxer Per exemple $ ll > nom_fitxer Si volem que ens concateni la sortida generada amb un fitxer ja existent, podem fer: $ comanda >> fitxer_existent

7.3.- REDIRECCIONAMENT DELS ERRORS

Podem indicar-li al sistema que ens deixi els errors en un fitxer determinant, en lloc de treure'ls per pantalla, això es fa de la següent forma: $ comanda 2> fitxer_errors Si el que volem es anar concatenant-los s'ha de fer: $ comanda 2>> fitxer_errors

7.4.- REDIRECCIONAMENT TOTAL

Tots els redireccionaments anteriors es poden fer al mateix temps, així tindrem: $ comanda < fit_entrada >> fit_sortida 2> fit_errors

7.5.- FILTRES

Un filtre és qualsevol comanda que llegeixi de teclat i generi la sortida per pantalla, per exemple: cat, more, sort, grep, wc. cat [ nom_fitxer] Vist anteriorment s'utilitza per a concatenar o visualitzar fitxers per la sortida estandart (pantalla). $ sort [-ndtX] [+n _camp] [fitxer ...] Ordena línies de camps. Les opcions signifiquen: -n Ordre numèric -d Ordre alfabètic -tX La separació dels camps està feta per X (per defecte es la tabulació) +n _camp Indiquem el camp pel qual volem ordenar. (comencem a contar des de 0). $ grep [-inv] plantilla [fitxer ...] Cerca la plantilla dins del fitxer. Les opcions signifiquen: -i indica que no es distingeixin les majúscules de les minúscules -v Treu per pantalla les línies que no contenen la plantilla -n posa el n de línia per pantalla. La plantilla, sovint va entre comentes. $ wc [-lwc] [fitxer...]] Conta les línies, paraules i caràcters d'un fitxer. Les opcions són: -l conta línies -w conta paraules -c conta caràcters Si no posem cap opció ens conta les tres coses. L'ordre de les opcions ens determina l'ordre de la sortida. EXEMPLES: $ cat fitxer1 fitxer2 > fitxer3 $ grep -i user /etc/passwd $ sort -nt: +2 < /etc/passwd $ wc -l /etc/passwd

PIPELINES.

Les pipelines són útils si volem aprofitar la sortida d'una comanda com a entrada d'una altra, a més podem utilitzar filtres per tal de facilitar-nos feina. Per exemple si volem contar el n d'usuaris del sistema en un moment donat, hauríem de fer: $ ll > fitxer_temp $ wc -l < fitxer_temp $ ll | wc -l $ rm fitxer_temp

8.1.- LA PIPE

El | és el símbol de la pipe, s'utilitza per ajuntar comandes. La sortida de la comanda a l'esquerra del símbol | s'utilitza com a entrada de la comanda de la dreta del símbol |. Qualsevol comanda de l'esquerra de la pipe, ha de generar una sortida estandart, qualsevol comanda de la dreta ha de tenir un entrada estandart, i qualsevol comanda entre dos pipes, ha de ser un filtre.

8.2.- ALTRES FILTRES UTILS

tee [ -a ] fitxer [fitxer...] Bifurca una pipeline, Amb l'opció -a, tee afegeix al fitxer en lloc d'escriure sobre ell. cut -cllista [ fitxer..] cut -fllista [-dchar] [fitxer..] El filtre cut serveix per a tallar columnes (-cllista) o camps (-fllista) de l'entrada estandart o del fitxer especificat. -dchar indica que el caràcter delimitador dels camps és char, per defecte és el tabulador. La llista és una seqüència de nombres i es pot especificar de moltes formes, (en una mateixa comanda es pot utilitzar una combinació de totes elles). Podem dir per exemple: 1-4 Camps o columnes de 1 fins a 4 inclusiva. 3- Camps o columnes de 3 fins al final de línia. 1,3 Camps o columnes 1 i 3. Per exemple $ cut -f1,3 -d: etc/passwd sed [opcions] Serveix entre altres coses per a modificar caràcters. Dos exemples més complerts serien: $ ll /users | cut -c16-21 | grep -i ma $ cat /etc/passwd | cut -f1,5 -d: | grep -i mamm | sed s/,/" "/g | tee -a noms | cut -f2 -d: $ pr [opció] [fitxer...] Formateja l'entrada i genera una sortida, les opcions són: -k Produeix una sortida de k columnes -a Produeix una sortida de moltes columnes -t Esborra la cua i la capçalera -d Treu la sortida a doble espai -wN Estableix l'amplada d'una línia a N caràcters -lN Estableix la longitud d'una pàgina a N caràcters -nCK Genera la numeració de les pàgines amb K dígits, separats de la línia pel caràcter C. Per defecte és el tabulador -p Fa pausa i espera a <ret> abans de cada pàgina.

MULTITASKING.

9.1.- INTRODUCCIO

El UNIX és un sistema multiusuari i multitasca de forma natural, això vol dir que varis usuaris podran estar utilitzant el sistema al mateix temps, i a més cada usuari podrà estar executant varies coses en paral lel. Així doncs en UNIX un procés (job) pot estar de tres formes: - en foreground o en treball interactiu. - en background o en treball batch sota control. - parat Podem passar d'una a l'altra sense molestar al procés que s'està executant. A foreground sols podem tenir un procés executant-se, mentre que a background podem tenir-ne varis.

9.2.- EXECUCIO DE COMANDES EN FORMA BATCH.

En aquest punt estudiarem també les comandes background. $ at [-qqueue] time [date] [[next | increment] time_designation] job $ at -r job $ at -l [job] $ batch Les comandes at i batch, llegeixen una sèrie de comandes d'entrada que seran executades posteriorment de forma batch real, es a dir, perdem el job de vista fins que finalitza la seva execució. Opcions: -q Especifica en quina cua volem posar el nostre procés batch. Ara per ara tenim definides les següents cues: a:Cua de processos at; pot tenir fins a quatre processos executant-se simultàniament, els processos s'executen amb privilegi 1 i si hi han masses processos executant-se el sistema esperarà 60 segons per a provar d'executar-lo novament. b:Cua de processos batch; pot tenir fins a dos processos executant-se simultàniament, els processos s'executen amb privilegi 2 i si hi han masses processos executant-se el sistema esperarà 90 segons per a provar d'executar-lo novament. d..y: Cua per processos at; pot tenir fina a 100 processos executant-se simutàniament, els processos s'executen amb privilegi 2, s'espera 60 segons per a provar d'executar el procés en cas que n'hi hagin masses. -r Ens esborra el job de la cua. l Ens mostra els processos encuats per l'usuari. En cas de que durant l'execució d'un procés es produeixi un error, el sistema enviarà un mail a l'usuari d'aquell procés, a menys que l'usuari hagi fet un redireccionament pels errors. Time Són quatre dígits, que representen hores i minuts, i separats per : Date Pot ser un dia de la setmana, o una data consistent amb dia, mes i any separats per . o per - Next Va seguit d'un temps en minuts, hores, dies, setmanes, mesos o anys, fa que es comenci a executar la tasca quan el període especificat hagi passat. Exemple : $ at 05:00 tuesday next week task <crt>-d $ nice Posat davant d'una comanda, fa que aquesta s'executi amb poc nivell de privilegi. $ nohup comanda & Posar davant d'una comanda, fa que aquesta no depengui del terminal on ha estat posada en marxa, això vol dir que quan fem un exit del sistema la comanda continuarà executant-se. Al final de la comanda sempre ha d'haver el &. $ comanda & Posat al final de la comanda fa que aquesta s'executi de forma background, amb possibilitat de fer-la interactiva.

9.3.- CONTROL DE COMANDES BATCH

$ jobs [ -l] Ens mostra els jobs que tenim executant-se, el nú de job que tenen i el seu estat actual. L'opció -l ens mostra l'identificador del job. $ <crt>-z Ens atura el procés que està en foreground, sense avortar la seva execució. $ bg [%n _job] Ens posa el procés n job parat a background i ens mostra un missatge que conté el n de job. $ fg [%n _job] Ens posa el procés n job que estava en back-ground o bé parat a foreground per tal de continuar el treball interactiu. $ kill [%n _job] Ens finalitza de forma forçada el n _job.

9.4.- EXECUCIO REPETITIVA DE COMANDES A UNA HORA DETERMINADA

$ crontab [nom_fitxer] Activa les tasques que hi ha en el nom_fitxer. $ crontab -r Anul la les tasques a realitzar. $ crontab -l Llista els conjunts de tasques a realitzar que pertanyen a l'usuari que l'hagi invocat. El fitxer que conté les tasques és de la següent manera: Es un fitxer que conté varies línies de sis camps cada una, els camps han d'anar separats per espais o per tabuladors. Els cinc primers camps són enters que signifiquen: - minuts (0-59) - hores (0-23) - dies del mes (1-31) - mes de l'any (1-12) - dia de la setmana (0-6 on el 0 és diumenge) Cada un d'aquests camps, pot ser un * (tots els valors possibles) o una llista d'elements separats per , (comes), si posem en un camp dos nombres separats per - (guió) vol dir que és un rang amb els extrems inclosos. Exemples: 0 0 1,15 * 1 Indica el 1 i el 15 dia de cada mes i també cada dilluns a les 24:00 hores. 0 23 * * 1 Indica les 23 hores de cada dilluns. El sisè camp de cada línia és un string que començarà a executar la shell en el moment indicat. El caràcter % (si no va precedit per \), significa una nova línia. La shell sols executarà la primera línia del sisè camp (fins que trobi fi de línia o bé %) les demés línies (a partir de %) seran considerades com si entressin per l'estandart input. La shell invocada és la sh, i ho fa des del directori d'entrada de l'usuari ($HOME). Si no hem redireccionat la sortida o els errors, aquests, seran enviats amb un mail a l'usuari.

UTILITZACIO DELS DISPOSITIUS DE BACKUP.

10.1.- INTRODUCCIO A LES UNITATS DE BACKUP

Les unitats de backup disponibles en el centre d'informàtica són les següents: - HP1300 Amb les següents característiques: Utilitza cintes DAT de HP (Order number: HP 92283A) Cinta de 5x60 metres. Capacitat de 1.3 GBytes = 1300 MBytes. Possibles noms del dispositiu: /dev/rmt/0m Ens rebobina al finalitzar l'escriptura de la cinta, està linkat amb /dev/dat. /dev/rmt/0mn Si no volem que rebobini al finalitzar l'escriptura de la cinta. - HP 9145 Amb les següents característiques: Utilitza cartutxos preformatejats per HP. Tenim dos possibles formats de cintes: * Order number: 92245L 32 pistes o tracks. Longitud de 600 peus. Capacitat de 133 Mbytes. * Order number: 92245S 32 pistes o tracks. Longitud de 150 peus. Capacitat de 32 MBytes. Pot llegir ( però no escriure ) cintes de 16 pistes. Nom del dispositiu: /dev/cinta

10.2.- ALGUNES COMANDES DE BACKUP

$ cpio -o [ aABcxvCh ] Escriu a la cinta. Llegeix del estantart input per tal d'obtindrà la llista de paths associada als noms del fitxer, i copia aquests fitxers sobre l'estandart output amb el path name i el status. $ cpio -i [ BdcrtuxVmfPsSb6R ] [ patterns ] Llegeix de la cinta. Extrau els fitxers de l'estandart input, que assumeix que han estat produïts prèviament per un cpio -o. Els patterns serveixen per tal de limitar els fitxer que volem copiar, ( sols copiem els fitxer que facin matching amb el pattern especificat.) Si no especifiquem cap pattern, per defecte és el *. $ cpio -p [ aduxvlmr ] directori Llegeix l'estandart input per tal d'obtindrà una llista de paths dels fitxers que han estat condicionalment creats i copiats dins del directori destí. OPCIONS: d Crea els directoris que necessita. c Llegeix o escriu la capçalera del arxiu en codi ascii. r Canvia el nom dels fitxers de forma interactiva. t Escriu la taula de continguts. u Còpia incondicional. x Salva i restaura fitxers de dispositius. v Fa que s'indiqui el que va fent la cinta. l Linka (sempre que sigui possible) en lloc de copiar. m Guarda el temps de l'última modificació. f Copia tots els arxius excepte els que segueixen. h Segueix els links en lloc d'arxivar-los. a Reseteja el temps d'accés després de copiar-la. Exemples: EX 1: Vull escriure a la cinta tots els fitxers del directori de treball (directori actual) en codi ascii, indicant-me en tot moment que va fent el sistema es pot fer: $ find . -print | cpio -ocv > /dev/cinta Si volem que el que surt per pantalla ens el posi en un fitxer hem de fer: $ find . -print | cpio -ocv > /dev/cinta 2> nom_fitxer EX 2: Vull llegir de la cinta els fitxers en codi ascii que comencin per les lletres "nom" creant els directoris que necessiti, mantenint el temps de l'última modificació dels fitxers i mirant que fa el sistema (quins fitxers ens va recuperant) es pot fer: $ cpio -icdvm nom* < /dev/cinta EX 3: Vull saber quins fitxers em conté la meva cinta: $ cpio -it < /dev/cinta EX 4: Per duplicar un directori jeràrquic: $ cd directori_antic $ find . -depth -print | cpio -pdl directori_nou $ tcio -o [ opcions ] fitxer Escriu a la cinta. $ tcio -i [ opcions ] fitxer Llegeix de la cinta. $ tcio -u [ opcions ] fitxer Funcions d'utilitat de la cinta. La funció tcio, té com a única finalitat el millorar el troughput total de les lectures i escriptures en la cinta. (troughput és el nombre d'entrades/sortides per unitat de temps) Exemples: EX 1: Vull copiar el contingut del directori actual a la cinta. $ ls | cpio -o | tcio -o /dev/cinta EX 2: Vull agafar el contingut de la cinta i restaurar-lo. $ tcio -i /dev/cinta | cpio -i $ tar key [arg] [file | - C directori ] ... keys: c Escriu des del principi de la cinta. r Afegeix al final de la cinta. t Llista els fitxers de la cinta, si afegim v ens llista també el mode i el propietari. u Afegeix el fitxer a la cinta, si no està present o ha estat modificat. x Restaura el fitxer, si es un directori que ha estat escrit a la cinta, el va restaurant de forma recursiva, si el fitxer no existia al sistema es crea entre altres coses amb les següents opcions: Proteccions del fitxer les indicades a la cinta. El propietari del fitxer és el que restaura. f Per quan no volem escriure a /dev/rmt/0m, si posem - en el lloc de l'argument s'escriu o llegeix de l'estandart I/O. h forcem a seguir el links. H escriu els directoris ocults. l si no por seguir algun link es queixa. m no restaura el temps de modificació que tenim a la cinta, el temps de modificació és el de recuperació. Exemples: EX 1: Vull copiar a la cinta el directori /users/mamm. $ tar cHlv -C /users/mamm Comença a escriure des del principi de cinta. $ tar rHlv -C /users/mamm Afegeix al final de la cinta. $ tar uHlv -C /users/mamm Copia a la cinta els fitxers que no hi són o que han estat modificats. EX 2: Vull restaurar de la cinta: $ tar xHlv EX 3: Vull un llistat dels fitxers de la cinta: $ tar tv EX 4: Vull arxivar els directoris /usr/include i el /etc. $ tar cv -C /usr/include -C /etc EX 5: Per moure tot un directori jeràrquic: $ cd direc_antic ; tar cf - . | (cd direc_destí; tar xf -)

UTILITZACIO DE LA XARXA.

11.1.- FITXERS INTERESSANTS

En UNIX, hi ha el fitxer /etc/hosts que ens fa la correspondència entre alguns dels noms dels hosts accessibles amb la seva adreça internet. Si el host amb el que volem connectar-nos no hi és en aquest fitxer, llavors haurem de conèixer la seva adreça internet. I accedir a ell mitjançant aquesta adreça. Si treballem des d'un PC, el protocol que utilitzarem és el TCP-IP tots els fitxers necessaris pel seu funcionament es trobem en un subdirectori anomenat c:\wd8003. Una vegada més el fitxer que ens fa la correspondència entre els noms i les adreces es diu c:\wd8003\hosts.txt. El funcionament des del PC, es molt semblant al funcionament des d'un terminal.

11.2.- UTILITZACIO DE TERMINALS VIRTUALS

Si volem utilitzar un terminal del host local com si fos un terminal del host remot en el que volem connectar-nos, ho podem fer de dues formes: $ rlogin hostname Si en el altre host tenim el mateix nom d'usuari, o bé si tenim un fitxer en el nostre directori que es digui .rhosts amb permís 600 que contindrà línies de la següent manera: hostname remote_user_name $ telnet hostname Sempre ens demanarà el codi i el password de la compta on vulguem entrar. Des de PC les instruccions varien una mica: Instruccions equivalents al telnet amb emulació de pantalla: c: tnvt hostname Ens emula una pantalla DEC vt220. c: tn hostname En emula una pantalla IBM 3270. c: tnglass hostname No ens fa cap emulació, és per terminals ansi. Instruccions equivalents al rlogin amb emulació de pantalla: c: rlogin19 hostname Emula un terminal H19. c: rloginvt hostname Emula un terminal DEC VT100. c: rlogingl hostname No ens emula res. Es per terminals ansi.

11.4.- TRANSFERÈNCIA DE FITXERS

$ ftp hostname_remot Entrem en l'aplicació de transfe-rència de fitxers. Ens demana el login d'un usuari de la màquina remota i la seva password. Una vegada dins de l'aplicació, tenim varies comandes que li podem donar. Veurem una llista de comandes possibles si posem ?. Si a continuació del prompt hi posem ! ens executa la comanda en el host_local. ftp> dir Llistem el directori del host remot. ftp> pwd Ens mostra en quin directori del sistema remot ens trobem. ftp> cd dir Ens canvia el directori remot. ftp> binary Ens Prepara per a rebre o enviar fitxers en format binari, quan no sabem com és el fitxer a transmetre es millor utilitzar aquesta opció. ftp> ascii Ens prepara per transmetre fitxers ascii, aquesta opció és la que ve per defecte. ftp> get nom_fit_remot [nom_fitxer_local] Ens transmet el fitxer del host al que hem entrat amb un ftp al host local.Quan finalitza ens indica els bytes transmesos i el temps que ha estat transmetent, i la velocitat de transmisió resultant (kbytes per segon). ftp> mget noms_fit_remots Ens copia els fitxers remots al host local. S'utilitza per a transmetre més d'un fitxer, per exemple: ftp> mget noms_fit.* ftp> put nom_fit_local [nom_fitxer_remot] Ens transmet el fitxer des del host local al host remot. ftp> mput noms_fit_locals Ens transmet els fitxers locals indicat al host remot. ftp> quit Per sortir de l'aplicació ftp.

11.5.- ALTRES COMANDES DE XARXA

$ ruptime Ens mostra els hosts connectats en la xarxa local i el seu estat, així com els usuaris que hi ha. $ rwho Ens mostra els usuaris que hi ha dins del sistema en el moment d'executar la comanda.